viernes, 8 de enero de 2010
jueves, 3 de diciembre de 2009
LO PROMETIDO ES DEUDA
Ahí está, la primera incursión de un miembro de ésta nuestra congregación, en el mundo de la publicidad, y el famoseo.
Ahí queda eso.
Por cierto, mi más sincera enhorabuena a Pedrinho y a su señora esposa por el nacimiento de sus dos hijos (no se si han sido gemelos o mellizos), quedando asi inaugurado el club de la familia numerosa entre nuestros miembros. En fin, felicidades.
miércoles, 2 de diciembre de 2009
viernes, 30 de octubre de 2009
Una llàstima Montull, una llàstima !!!!!!!
Quina vergonya de país aquest que deixa que els seus mandataris fiquin la ma al calaix utilitzant el clàssic sistema de les requalificacions de terrenys. Ja ho veieu, en 4 anyets els han trincat a tots.
Però si hi ha maneres millors i mes elegants de viure be, que us he de contar, quina elegància la meva i la del meu company, 30 anys sense cap problema , Eh que si Montull????, que si ara representarem una obra d’un compositor català, Amic Costafreda, no hi pots faltar a ajudar al Palau!!!!!, que si desprès farem un viatget a Dubai a presentar una opera, els Carulla sempre tant atents!!!!!!
Doncs si, amics tots de la Societat Civil Catalana i a vegades Catalanista, mes de 30 anys trincat la pasta de les vostres multinacionals de butxaca a base de promoure l’esperit nacional i la poca cultura que ens queda.
Però no us penseu que tot a set per mi, no pas, que jo soc un bon català i catalanista i he repartit allò que guanyava amb els amics de les fundacions, si es cert, tinc una mica de tirada cap als de CIU, em ve de família. Ja ho deia el pare, tu Felix als de casa, els socialistes al final ho volen guanyar tot i no et deixaran res per a tu. En canvi, els Pujol, els Mas, en poca cosa en tenien prou, catalans sempre tant justet de mires.
Una vegada en Pascual va voler una mica de tall, vaig recordar les paraules del pare, i li vaig dir: Pascual, tu tranquil, ara el Palau ha de fer obres ( a casa meva es clar) i anem una mica justos però d’aquí uns mesos en parlarem. Sort que va plegar, si no em costa un dineral, te’n recordes Montull???? Quina sort vam tenir.
El pobre Montilla, en canvi, com que no entenia res de català, ja no va posar un peu al Palau, no si trobava deia, clar com que es charneget. Ja va anar be ja.
Aquest pobrets de l’operació Pretoria, una colla d’aficionats, em costa de creure que el Prenafeta i el Macia hagin pogut fer aquesta “chapuza” amb les vegades que han vingut al Palau a demanar consell. Una llàstima, son bona gent, eppp i catalans de bona família.
Sort que tot aquest lio ja m’agafa’t de gran i ja tinc col·locades a les xiquetes i al resto de la família, si això pasa fa uns anys em fa un desgraciat, hagués set una llàstima, amb lo be que funcionava, a que si Montull?????
Però si hi ha maneres millors i mes elegants de viure be, que us he de contar, quina elegància la meva i la del meu company, 30 anys sense cap problema , Eh que si Montull????, que si ara representarem una obra d’un compositor català, Amic Costafreda, no hi pots faltar a ajudar al Palau!!!!!, que si desprès farem un viatget a Dubai a presentar una opera, els Carulla sempre tant atents!!!!!!
Doncs si, amics tots de la Societat Civil Catalana i a vegades Catalanista, mes de 30 anys trincat la pasta de les vostres multinacionals de butxaca a base de promoure l’esperit nacional i la poca cultura que ens queda.
Però no us penseu que tot a set per mi, no pas, que jo soc un bon català i catalanista i he repartit allò que guanyava amb els amics de les fundacions, si es cert, tinc una mica de tirada cap als de CIU, em ve de família. Ja ho deia el pare, tu Felix als de casa, els socialistes al final ho volen guanyar tot i no et deixaran res per a tu. En canvi, els Pujol, els Mas, en poca cosa en tenien prou, catalans sempre tant justet de mires.
Una vegada en Pascual va voler una mica de tall, vaig recordar les paraules del pare, i li vaig dir: Pascual, tu tranquil, ara el Palau ha de fer obres ( a casa meva es clar) i anem una mica justos però d’aquí uns mesos en parlarem. Sort que va plegar, si no em costa un dineral, te’n recordes Montull???? Quina sort vam tenir.
El pobre Montilla, en canvi, com que no entenia res de català, ja no va posar un peu al Palau, no si trobava deia, clar com que es charneget. Ja va anar be ja.
Aquest pobrets de l’operació Pretoria, una colla d’aficionats, em costa de creure que el Prenafeta i el Macia hagin pogut fer aquesta “chapuza” amb les vegades que han vingut al Palau a demanar consell. Una llàstima, son bona gent, eppp i catalans de bona família.
Sort que tot aquest lio ja m’agafa’t de gran i ja tinc col·locades a les xiquetes i al resto de la família, si això pasa fa uns anys em fa un desgraciat, hagués set una llàstima, amb lo be que funcionava, a que si Montull?????
jueves, 29 de octubre de 2009
Sinyor pon..fa pon pon.
La mañana té una vinyeta al dia....sols una i per això el sr.Boira a recordat ,avui, la corrupció de CiU, demà poder ho farà amb el PSC/PSOE. Recordar-li que és irònic que vosté i altres unionistes estiguin parlant-me a mi d'autonomies.... quan el seu partit ha fomentat, lamentablement per a tots, l'autonomisme, el que "no s'enfadin a madrid" i el "ja està bé així" durant de 23 anys i fent-li el joc als sociates i altres nacionalistes espanyols.
Sinyor pon..no perdi els papers
Sinyor pon..no perdi els papers
miércoles, 28 de octubre de 2009
Felicitats Bultaco!!!!
Ahir va venir al món la Bruna Bultaco, una nova femella filla d'un membre de la nostra secta. Esperem mostres d'afecte i estima al nostre Bultaco el qual l'estem intentant portar a bon camí... el camino...compañeros.
lunes, 26 de octubre de 2009
REMEMBER DE CAMPOS DE 1ª DIVISION Y CABEZAS CON PELO
Todavia estoy buscando al tal Calvo, vaya matas de pelo. En esta instantanea hay dos destacados miembros de nuestra congregacion, a los que se ve que la perdida de pelo es directamente proporcional al aumento de masa corporal. Parecen de un grupo de la movida madrileña de los años 80, o mejor, raperos del 3 al 4, como algunos pretendian ser.En fin, que tiempos aquellos, hemos pasado todos de ser finos estilistas a rudos fajadores, de posibles donantes de pelo a receptores. El mundo al reves
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
